Des de 1988, la SEDA de Barcelona tenia amb FISIPE (en règim de UTE) una important central de cogeneració (aprox. 22 MW en turbines de gas y vapor y aprox. 100 t/h de vapor), que va ser de les primeres plantes d’aquest tipus en ser construïdes a Catalunya i a España.

La desaparició de FISIPE, a l’entrar en fallida tècnica, i la reducció en la fabricació de fibres sintètiques a la SEDA de Barcelona va reduir notablement el consum de vapor fins al punt que el manteniment de la planta de cogeneració era costós econòmicament. Aquest aspecte, així com l’edat de la planta de cogeneració, no aconsellava en cap cas la seva conservació.

No obstant, la SEDA de Barcelona segueix sent un gran usuari d’energia tèrmica i això va permetre la implantació d’una nova central de cogeneració, o en aquest cas POLIGENERACIÓ, donat el número d’energies que s’han de proveir per al funcionament de la factoria.

En essència, la nova planta està formada per una turbina de gas de 7.3 MW (ISO) o 7.6 MW a l’emplaçament, un sistema de recuperació de calor per generar dos tipus d’oli tèrmic y vapor a dos nivells de pressió i un sistema d’absorció d’efecte simple per a produir fred a partir del calor recuperat dels gasos de l’economitzador.

El sistema de recuperació de calor dels gasos de la turbina esta format per:

• Dos intercanviadors d’oli tèrmic posats en sèrie a continuació del by-pass de la sortida de fums de la turbina de gas. Cada intercanviador s’encarrega d’una de les dues demandes d’oli tèrmic de la factoria, de manera que el primer presenta una potència calorífica màxima de 4,300 kW i el segon una potència calorífica màxima de 3,880 kW.
• Un by-pass a continuació dels intercanviadors d’oli tèrmic.
• Dos vaporitzadors, disposats també en sèrie a continuació dels intercanviadors. Cada un d’ells atén una de les dues demandes de vapor de la factoria, essent el primer l’encarregat de la generació de vapor a mitja pressió (26 bar(g), amb una capacitat de 3 t/h), mentre que el segon s’encarrega de la generació de vapor a baixa pressió (4.5 bar(g), amb una capacitat de 3t/h).
• Un recuperador per generar aigua sobre-escalfada, com a últim element que composa el tren de recuperació. Aquest element s’utilitza per abaixar la temperatura dels gasos d’escapament que son llençats a l’atmosfera al mateix temps que escalfa aigua dirigida a la màquina d’absorció d’efecte simple. Aquest equip presenta una potència calorífica d’uns 1,700 kWf.

A part dels equips mencionats, es van instal·lar dues calderes pirotubulars mixtes (amb cos de recuperació i cremador auxiliar de gas natural), amb una capacitat màxima de producció de 9 t/h de vapor saturat a 26 bar(g) i 9t/h de vapor saturat a 4.5 bar(g). Per aquestes calderes es fa re-circular l’aigua calenta que es vaporitzarà en els vaporitzadors, generant vapor per recuperació. Degut a que ambdues calderes disposen d’un cremador poden atendre per elles mateixes la totalitat de la demanda tèrmica, cobrint possibles aturades de la cogeneració.